Libro LES VEUS DEL LABERINT Descargar PDF - Ricard Ruiz Garzón
Descargar eBook gratis ➡ http://ebooksharez.info/pl/libro/134080/1461
LES VEUS DEL LABERINT
Ricard Ruiz Garzón
Número de páginas: 208
Idioma: Catalán
Formatos: Pdf, ePub, MOBI, FB2
ISBN: 9791387564186
Editorial: La Campana
Año de edición: 2026
Descargar o leer en línea LES VEUS DEL LABERINT Libro gratuito (PDF ePub Mobi) de Ricard Ruiz Garzón.
LES VEUS DEL LABERINT Ricard Ruiz Garzón PDF, LES VEUS DEL LABERINT Ricard Ruiz Garzón Epub, LES VEUS DEL LABERINT Ricard Ruiz Garzón Leer en línea , LES VEUS DEL LABERINT Ricard Ruiz Garzón Audiolibro, LES VEUS DEL LABERINT Ricard Ruiz Garzón VK, LES VEUS DEL LABERINT Ricard Ruiz Garzón Kindle, LES VEUS DEL LABERINT Ricard Ruiz Garzón Epub VK, LES VEUS DEL LABERINT Ricard Ruiz Garzón Descargar gratis
Overview
Deu veus, deu històries, deu relats reals explicats amb respecte i fam de sentit des de dins del laberint Aquest llibre dona veu als qui no en solen tenir, als qui s'han extraviat pels laberints del trastorn mental i pateixen el rebuig de la societat. Fa temps, aquesta exclusió es feia explícita en la «nau dels folls», l'embarcació que allunyava els inadaptats riu enllà. Més tard, els encarregats d'aïllar-los van ser els manicomis. Ara, les estratègies són -o semblen- menys repressives: els que han estat rebatejats amb el nom de malalts mentals es troben que, simplement, se'ls medica i se'ls nega el discurs. Se'ls fa callar sobre el que viuen. I se'ls corregeix. Les històries que es reuneixen aquí són reals, i tot el valor del llibre rau en els seus protagonistes, en les seves vivències: què ens fa perdre el seny, què ens fa conservar-lo, què ens protegeix davant una amenaça que pot afectar tothom i què podem fer quan algú, fins i tot nosaltres mateixos, creua la línia i comença a veure el pou des de dins. «Si alguna cosa vaig aprendre escrivint Les veus del laberint és que les persones ho són més enllà dels seus trastorns», escriu Ruiz Garzón. «Que no hi ha esquizofrènics, bipolars, ansiosos o deprimits, sinó fills, mares, germans, marits o amigues amb mil trets únics, als quals els han caigut una sèrie de símptomes i, amb sort, de tractaments». No hi ha «bojos», o almenys no serveix de gaire, l'etiqueta. Hi ha gent que pateix, i és feina nostra saber si els ajudem o si preferim, porucs o egoistes, condemnar-los. Com va expressar un d'ells: «Sortir d'aquí és molt difícil; l'entrada, en canvi, és més a prop del que la gent es pensa».